Els meus inicis

Van passant els anys… va passant la vida, tots solem submergir-nos en la rutina…

Passaven els dies amb la meva parella i els meus fills, i hi estava molt agust.

Però… trobava a faltar alguna cosa… alguna cosa dins meu… em sentia egoísta de pensar, com puc trobar a faltar res si tinc més del que voldria..?

Amb el temps, m’he adonat que sense donar-me compte m’havia bolcat molt en els meus éssers estimats i m’havia oblidat de mi mateixa…

No he volgut desconnectar mai del tot amb la natura, d’ençà era petita, penso que sense adornar-me havia establert un vincle molt fort…

En pic et fas adulta, la rutina t’absorveix, la feina, la vida amb la parella, la familia, la vida social… entres en una rutina de comfort en el que creus que ho tens tot… però, és així?

Tot va cambiar quan havia de ser mare, s’estava despertant en mi alguna cosa que em demanava natura, montanya, camp,… i quan va nèixer la meva filla, als 6 mesos vam llogar un hortet petit per poder cultivar les nostres pròpies verdures… allà va començar tot…

Floretes de febrer
Translate »